Què és Russia ?

Rússia és el país més gran del món, i Moscova pels estrangers és una bufetada a la cara. Recordo arribar a les 7 p.m a l'aeroport de Demodedovo ( DME ), amb una hora de retràs arrossegada des del aeroport del Prat.  Perdre el següent avió que havia de portar-me fins a Nizhny Novgorod. Empès per les presses i amb ànsies d'arribar vaig decidir per anar a l'estació de trens, per agafar-ne un que en 4 hores em duria a Nizhny. Resultà que des de l'aeroport a la ciutat hi ha 40 minuts de trajecte, i un tren – l'aeroexpress – t'hi condueix. Amb l'Aeroexpress arribes a Paveletskaya on has d'agafar la linia marró, que crea un cercle que rodeja la ciutat , connectant totes les altres linies de metro i arribar a Kurskaya. Només són tres parades però jo duia 5 paquets i qui hagi agafat mai un transport metropolità en una ciutat de més de deu milions m'entendrà. Moscu pels estrangers és una bofetada a la cara.

Quelcom de molt soprenent per la gent del sud és el silenci als autobusos. Però més que el silenci, pots quedar-te de pedre en veure una cosa tan quotidiana i senzilla com aquesta :  d'una punta a l'altra dels mini autobusos un home passi un bitllet de cent rubles. I aquest passi de mà en mà fins arribar al conductor, i que el canvi ( el bitllet de bus i metro a Nizhny Nov. costa 20 rubles ) passi de mà en mà altra vegada fins a retornar al seu propietari. Això sí, sense dir ni un mot, o com a màxim, un pajal'sta. Per tant, estant dret a l'autobus, i sobretot si aquest va ple, pots trobar-te que algú et piqui amb el dit a l'espatlla, i en girar-te et dongui uns quants rubles. Quan això et passi has de fer passar la suma de diners cap endavant o pagar tu mateix, i esperar que et retornin el bitllet ( un tros de paper molt petit ) o també el canvi. 

És díficil de trobar una persona russa a qui no li agradi Puixkin. O si més no a atrevir-se a dir-te de bones a primeres, que no li agrada el que fou i és el referent total, no només de la literatura russa, sinó també de la seva cultura. Tot i aixi a la Rússia moderna, on la falera per ser diferent de la massa, o més concretament, l'individualisme alienant propulsat per la societat del capital, fa que els joves a més de vestir-se cada cop més americanitzadament,  al tren parli'n amb tu en veure que estàs perdut i que el teu rus és deficient, en anglès i et diguin clarament, jo no suporto a Puixkin.

L'oncle de la Natàliia, ex-parella de la germana de la seva mare, pare de dues criatures i genre responsable, fou a dinar a casa la babushka per motiu del seu aniversari ( рождения день ) i allí m'explicà molt orgullós, amb un anglès mot correcte, que Lenin i la seva família parlaven cada dia de la setmana un idioma diferent.

Si la humanitat ha sigut desagraïda amb la URSS, almenys els russos recorden els anys del socialisme amb una trista nostàlgia, quan en parlen els evoquen amb somriures. I mai et diran que vivien malament, potser només perquè foren els anys de la seva joventut. ..

A Russia hi ha coses sagrades. Tota ciutats que es digni a aixi anomenar-se ha de tenir un Kremlin. Que és la fortalesa o muralla que protegia el poblet original.
Com a vestigi del segle passat, tota ciutat o fins i tot localitat de petites dimensions,  ha de tenir o té una estatua de Lenin, per petita que sigui.
A Russia , no és permès de fumar dins de les cases, perquè la ventilació a l'hivern és gairabé nul·la. I és costum de descalçar-se a l'entrar. Aquesta tradició sumada a les petites dimensions dels pisos crea una atmosfera molt acollidora pels visitants.

Qui digui que Rússia està tancada en ella mateixa s'equivoca. Rússia s'obre al món, però no al món occidental. No al que ens han fet entendre per món. Proba d'això és l'immigració que reben, de les repúbliques ex-soviètiques de l'Àsia. Els conductors d'autobusos són en la seva majoria, de Kurdistan, Kazaxtan, Uzbekistan, etc. I tots els meus companys de la classe de rus per estrangers a la Universitat de Nizhny Nov. probenen de països de l'Àfrica Negra.