Eren les nou del
matí d'un dimecres i m'encaminava cap a la meva primera classe a
Rússia. Era una classe de francès a la filfac ( facultat de
filologia ) que està situada a la проковская улица,
avinguda prokovskaia. L'avinguda principal i més concorreguda de la
ciutat que creua des de la горковького площадь(
plaça de Gorkii ) fins el Kremlin.
En entrar a la
classe, m'he trobat un sol home i m'he sorprès de no veure cap
alumne. Tot i així hi he entrat i he preguntat si aquella era la
classe de francès. L'home m'ha mirat sorprès i m'ha dit que sí .
Tenia les celles lleugerament panotxes i un polo arrepenjat a les
espatlles. M'he presentat dient que era un estudiant erasmus
d'Espanya ( serà la costum ) i s'ha acontentat molt. Primer m'ha
intentat parlar en castellà cosa que no feia gaire malament, tot i
que tenia un fort accent rus. En repetir-li que jo era allà per fer
classe de francès m'ha fet canviar d'idioma i m'he adonat que era
ell el professor francòfon. Per saber el meu nivell m'ha preguntat
coses sobre el meu país.
Catalan ? Oui.
Pour l'independence ? Oui . I m'ha somrigut. Per què, m'ha preguntat
? I jo he respost en un moment de lucidesa : c'est pour la faute de
sensibilité espagnole à la cause catalane. I ell m'ha dit no és
per l'economia ? I jo m'he esforçat tant com he pogut per separar
els dos corrents independentistes catalans ; l'esquerra i recentment la dreta. Cosa que ens ha portat a parlar sobre la guerra civil.
M'ha
preguntat de quin bàndol era la meva familia, a qui votaren abans del
cop d'estat.I li he dit trist que fóra díficil de respondre aquesta pregunta. Que no en parlàvem massa del que passa tres anys abans de la dictadura. Ha preguntat com veia la resta d'espanya la idea
secessionista. I hem parlat d'en Franco. Jo jove i innocent li he dit
que tot i que no és una etapa superada , és quasi impossible que
algú mencioni públicament ésser a favor del dictador. I ell m'ha
tallat en sec. I m'ha dit que no era cert, que ell estava a Barcelona
quan el cop d'estat d'en Tejero i que malhauradament encara hi havia
molta gent a favor d'en Franco. I és aquí on m'ha confessat que << l'independentisme aidera l'espagne a surmonter sa mentalité
franchiste>>.
Jo li he confessat estar sorprès de trobar algú a Rússia que
sapigués tant sobre la història del meu país. I ell , passant al
castellà m'ha dit molt seriós , a Rússia molta gent sap sobre la història
d'espanya, sobretot a l'época de la CCCP , perquè no
podem oblidar què va passar durant la guerra civil . Cosa
que m'ha fet explicar-li que un professor meu, al qual he tingut la
sort de tenir, fou ell mateix un refugiat de guerra, fill de
republicants i immigrant a la Rússia Soviètica, ben rebut i educat
sota un dels experiments sociològics més atractius de la història
moderna de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada