No ens donaran ni les gràcies !

A l'Espanya del tercer mil·leni, del segle XXI, crescuda en democràcia ficticia , en una remodelació política de maquillatge barat li falta madurar.
Li falta cicatritzar les ferides obertes durant quaranta anys de dictadura nacional - catolicista. Però ensems, a l'Espanya "moderna", del tercer mil·leni, de la revolució tecnòlogia irreversible, no li falten oportunitats per fer-se gran.
En aquesta Terra interconnectada, de capitals i mercats, globalització i neoliberalisme, oportunitats de remoledació i regeneració surten cada dia dessota ses pedres.
L'antiga i desclassada Constitució "post-franquista" de temps ença que s'aguanta per un fil de modista, i entre tots i totes, la majoria de la població ara activa i passiva o inexistent a l'hora del dubtós referendum democràtic d'acceptació de la tal Constitució, hem entès que cal canviar-la. Tant és així que les noves opcions polítiques estatals s'omplen la boca parlant de processos constituents, i divaguen entre mots abans impensables, com monarquia o república, i fins i tot es deixa entreveure fluix i baix la paraula socialisme. Però a la mateixa vegada, un fantasma ronda aquestes hipotesis afalagadores i entusiastes i és el fantasma del FEIXISME.
És fantasma conegut per bona part de nosaltres, fins i tot assolit i acceptat en silenci i resignació per bona part de nosaltres.
I és que no es feren bé els deures. No varem democratitzar l'estat com falta feia. I ara ens cau a sobre com una llosa, com les cases al Carmel, pesat i feixuc, l'esprit franquista.
Però com anàvem dient, en aquest món interconnectat, modern , veloç ( i potser tal i com anem efímer ) no falten les oportunitats de canvi. I vet aquí que un moviment s'alça al nord est de l'estat espanyol. Altrament conegut com Catalunya, Altrament conegut com el principat. Altrament conegut com un dels països catalans.
Un moviment destacable per la seva voluntat social, per la seva espontaneïtat i organització NO INSTITUCIONAL , Cosa que cerquem des de fa molt temps les esquerres de bona part del continent. Un bri d'esperança d'on agafar-nos i encara més important, una raó per trencar L'STATUS QUO  d'un estat encallat en un passat ple de boirina fantasmagòrica ( notar-se aquí l'analogia fantasme-franquisme ) .
I doncs, a dia d'avui - 10/09/2014 - a un dia de la diada nacional de catalunya, tres cents anys després de la derrota més dolorosa de la nostra història, vet aquí que se li planteja a l'estat espanyol una oportunitat i un repte.
L'oportunitat de poder canviar una constitució caduca, una oportunitat a l'esquerra veïna d'empènyer l'estat cap a un nou procés constituent més democràtic, una oportunitat al republicanisme castellà a expulsar la dinastia monàrquica més antiga d'Europa, I un repte, el repte de saber combatre el feixisme, el repte de poder democratitzar d'una vegada per totes un estat que arrossega encara la càrrega d'un segle XX sagnant i violent, i el repte de poder ser exemple a la Unió Europea de reestructuració no violenta de la geogràfia d'un estat del vell continent.