La moneda oficial russa és el ruble, actualment atravesa una fase transitòria de devaluació. Els rubles els complementen els kòpecs que són l'equivalència dels cèntims d'euro. Els preus a Rússia poden semblar força peculiars per una persona de la zona euro. Cert, nosaltres tenim el preu mentider dels 99 cèntims, però a Rússia la gamma és molt més variada. Per exemple a la secció de reposteria de l'Spar pots trobar dolços a 35 rub 45 kop o 74 kop o 66 kop, etc. I més quan els aliments van a pes o a granel. Però no només són els productes alimentàris, també a les farmàcies, botigues de roba, estancs, etc. els preus són inexactes. Aquesta situació provoca un déficit de canvi als establiments. Cosa que normalment es solventa amb la col·laboració del client. És a dir,la caixera demana amb veu forta i segura, 1 ruble o 3 rubles, 4, 5 ( els que facin falta per completar la resta i tornar el canvi amb un bitllet, que són molt més abondants ) посмотрим - que vindria a dir aquest ruble el veiem - ?
A vegades se sent dir , amb condescendència, per exemple a platós de televisió franceses, que a Rússia hi ha un problema d'alcoholisme. Tot i això. beure alcohol no està condemnat per la societat. Ara bé , sempre que es faci amb companyia. Beure sol és sinònim d'alcoholisme. És per això que molt sovint els russos conviden als seus companys, amics, coneguts, a beure amb ells. Per tal d'alguna manera de compartir el "crim" social. Per això també el viatger es soprendra de les vegades en que pot ser convidat una nit. El ritual és sempre s'assembla. L'alcohol és beu en la majoria de vegades sense mesclar. ( A la discoteca et donen una llimona amb el xupito de vodka ). I sempre es diu alguna cosa i es brinda per alguna cosa són convencions socials.
Quan neva és difícil caminar pel carrer- ja sigui ebri o sobri -. Es poden diferenciar tres tipus de neu. La primera és la neu que es congela i es fa glaç i rellisca. Caminar-hi per sobre pot ser pràcticament impossible sobretot en trajectes de pujada o baixada. La segona neu on el peu s'enfonsa. Aquesta pot semblar divertida però amaga un perill. No saps on poses el peu. Com tampoc saps on acaba la vorera i comença l'asfalt. I sense voler pots trepitjar un forat o una claveguera en mal estat, cosa que et farà relliscar. I si rellisques, i caus a terra, pitjor que el mal que pots fer-te és caure de mans, i sense guants. En aquest cas se't congelaran les mans. El més recomanable doncs és caminar sobre l'asfalt. Perquè la neu es menys abundant i ja ha estat trepitjada per els cotxes que hi circulen. Per això, té pinzellades marronoses. Però a Rússia el concepte peatonal no existeix. I per tots els carrers hi passen cotxes , amb més o menys trànsit. I és per això que s'ha d'anar amb peus de plom. Tot i que és bonica, els infants hi juguen mentre les mares els criden, caminar sobre la neu és difícil, se n'ha de saber. Com l'estranger que aprendrà que enfonsar els peus a la neu és divertit però al cap d'unes quantes passes, l'aigua penetra a les sabàtes i la sensació és molt desagradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada