Lliures

Avui he estat a l'ultima classe de Història de Rússia. Per situar-la dírem que la classe té lloc a la facultat de Filogia que es troba al carrer Вольшая Покровская. Aquest és el carrer principal de la ciutat, les rambles de Nizhny Novgorod, que uneix el Kremlin amb la Plaça de Gorkii. Per tant el carrer forma el centre t'ho diuen les botigues i la gent que hi passeja, també alguns vagabons, la majoria dones d'una certa edat, alguns demanen almoines sota la neu que cau, sobre un cartró que els protegeix de la terra molla. Altres passegen encorbades sobre un bastó amb la mà extesa esperen la moneda. No n'hi ha més que cinc i els que passegem normalment pel centre les coneixem a totes de vista. Recentment han guarnit un arbre molt gran enmig de la plaça gorkovo per motiu del nadal.
Tornant al cas, la Facultat de Filologia es troba al mig del carrer, just al costat d'un cinema antic i petit que projecta pel·lícules dels circuits menys comercials. Varen fer un festival de curtmetratges, la setmana del cinema xinés i la setmana del cinema francés ( per cortesia de l'Alliance Française de Nizhny Novgorod ). Entre el cinema i l'edifici de la Universitat hi ha un carrer petit, que els separa. Aquest es el carrer dels pintors perquè recolçats a la paret del cinema hi ha tot un seguit de quadres. Estan en venta i els venedors hi fan guàrdia. Hi treuen la neu amb pales, o els cobreixen amb plàstic quan neva o plou. Dins de la facultat una dona amb un uniforme blau on hi ha escrit la paraula  << охрана >> ( guàrdia ) està seguda en una taula i vigila la gent que passa. De vegades també neteja l'entrada, que esta molla per la neu que s'ha desfet de les sabates. A Rússia moltes noies porten un mocador al cap, i això pot crear confusió, però tot i que Nizhny Novogorod esta prop de Kazan, els joves de la Federació segueixen presumint de ser un estat aconfessional.
La classe d'Història la dirigeix una senyora de mitjana edat, de cabells curts i mirada severa. És una dona que es dirigeix a la classe amb una veu fluixa però segura. Convençuda que seran els alumnes els que faran l'esforç d'apropar-se al seu discurs, no serà el seu discurs qui s'aproparà als alumnes. És una professora estricta, i els alumnes la temen. Quan dinamitza la classe, molt sovint són els alumnes els que pugen a l'estrada a llegir els seus treballs, és a dir a fer la classe, els hi corregeix fins i tot algunes declinacions d'aquelles més difícils que creen controvèrsia entre la població. A mi també em critica els treballs, sempre té algun comentari a fer-me. En l'últim, avui, m'ha demanat perquè fico el nom al final, ha d'anar a davant amb el número del grup. I ha acabat dient-me : << на будущее >>.    ( En el futur ) Surt de classe per respondre al telèfon més del que tocaria, i quan acaba la classe, mai acabem a l'hora , sinó abans, ens diu : << свободы >> ( Llibertat )