Un senyor molt català

Avui he conegut el fundador de l'associació de Sant Boí, els amics de Gorki. Potser aquesta denominació no us dirà res, però la història té més tirada.
Tot va començar quan vaig rebre un missatge per internet d'un tal Yuri, que es presentava com un treballador de la Universitat Lingüística de Nizhny Novgorod. Deia que estava aprenent el català i li agradaria conversar amb mi, ja que li havien dit que jo el parlava i estava a Nizhny Nov. Vam pactar el dia, i em va avisar que un senyor català s'havia presentat el dia abans i que avui també hi seria. A la porta de la Universitat vaig trobar el Yuri, que era un noi prim, amb ulleres, i bastant jove. ( Val a dir que les persones que aprenen català a l'estranger són bastant curioses, amb unes inquietuts/ aptituts intel·lectuals especials ).
En arribar al departament de castellà el senyor català ja m'esperava, amb entusiasme. "Hòstia, tenia ganes de coneixe't nano, vols un carajillo ? Ah no, que aquí no hi ha res, ni cervesa ni alcohol ni res no donen".
El despatx a part de taules i estanteries tenia una bandera d'Espanya , la constitucional, i una foto penjada del flamant rei Felip. L'home no ha trigat en presentar-se i explicar la seva vida.
"Em dic Jaume, sóc de Sant Boi, vaig ser concejal pel Psuc, Vaig arribar a Gorki, llavors es deia Gorki, quan no hi havia res, ni anuncis de la coca-cola, ni res, A l'época soviètica. Vaig arribar el '89. Perdona que et parli aixins, sóc un home de teatre"
L'home es dedicava a organitzar viatges per obrers que anaven a visitar sobretot el mausoleu de Lenin, amb fervor.
" Quan estava a Moscu el 1989 el meu intèrpret em va dir que vindria l'alcalde de Gorki a fer un discurs. L'alcalde de Gorki ? La ciudad prohibida ? I me'l van presentar. Em va demanar d'on era, i jo li vaig explicar, li vaig dir que em dedicava al teatre. I ell se'm va avançar, Em va oferir treballar a Gorki amb un grup de teatre. Quan vaig tornar a Sant Boí, al cap de dos mesos, em va arribar una carta en rus i en anglès, oferint-me una feina, i vaig venir cap aquí. M'ho va oferir perquè ja s'havia que Gorki s'obriria en dos anys al món, i necessitava algú que ensenyés al jovent com vivíem a Espanya. Perquè quan vaig arribar aquí Gorki no sortia ni al mapa, hi havia un forat en blanc, perquè era una ciutat militar, els submarinos, els avions tot és feia aquí." " Militava pel Psuc i ara a iniciativa, sí, sóc comunista però democràtic, que sinó és un desastre, i ara a sortit aquest grup nou, el podemos, potser els votaré mira que et dic, vaig anar allà la Vall d'Hebron a veure'ls... "
" Quan vaig arribar a Nizhny la Universitat important era aquesta, res de la lobachevski, la lobachevski és la capitalista..., aquesta era de les més importants de Rússia, hi havia la de Moscú , la de Leningrad i aquesta. Tan és així que la Elvira ( la Elvira és la catedràtica d'aquí ) que era jove, se la van emportar a Cuba, per ensenyar rus, perquè les armes venien de la URSS, i va fer classes a Fidel Castro i Che Guevara, eh no riguis, sí,sí, els hi va tocar el nucli dur, fins i tot té una foto amb el Che al Malecón, jo l'he vista, està a casa seva, al sótano, diu que el Fidel si que les va aguantar les classes, però el Che hi va anar a dos, era un home més lliure. " 
" Quan vaig arribar aquí em vaig quedar impressionat, Gorki! Necessitaves un visat especial a Moscú per entrar-hi, a més del visat d'entrada a la URSS . I un cop aquí, vaig veure la ciutat i... això és Gorki !? Molt bonica, aquesta ciutat a l'estiu és una postal !! Em vaig enamorar, i a més vaig conèixer una dona, perquè venia de Barcelona, que la meva dona m'havia deixat, em fotia els cuernos per tot arreu - va fer amb els dos dits, el gest típic dels concerts de música heavi per deixar-ho encara més clar- i vam decidir estar junts."
" Em vaig quedar aquí dos anys, portant un grup de teatre. Que després vaig dur per Espanya, a fer una gira. I quan vaig tornar a Sant Boí vaig fer al revés, vaig agafar a joves i me'ls vaig portar cap aquí.Agafava una mica de lo meu, una mica de Comediants, la Cubana, el Tricicle, tots aquests amics meus, em telefònen. I bueno al tornar ja vaig fundar l'associació dels amics de Gorki, i després de pressionar als ajuntaments ara ens hem fet germans. Nizhny Novgorod i Sant Boí, són ciutats germanes, van firmar el protocolo.! "
" Aquí he fet moltes amistats, quan vaig arribar no hi havia res, en aquest despatx tenien la bandera antiga, la de l'àguila, i jo li vaig dir a l'Elvira ; Pero esto que es ? - Es que no tenemos la nueva ! - Bueno ya os la compro yo! I els hi vaig portat. A més s'ensenyava el castellà amb accent cubà. " En qué cuadra vives ? Que carro tienes ? I jo vaig pujar a l'últim pis, on hi havia la radio i em vaig posar a grabar diàlegs, feia dos veus. Perquè puguessin aprendre el castellà bé " " I els alcaldes els he conegut tots, des de l'últim comunista a els que han vingut després. Del primer tinc un quadro de Lenin que em va regalar dedicat. "
" Bueno , ja t´he situat una mica, i tu què ? "
Però a dos quarts d'una hi havia una classe que ell donaria en substitució a l'Irina, una professora que ell coneixia, de fet era nòvia d'uns dels seus nanos, que amb ell havia anat a Nizhny a fer espectacles. A més jo he arribat a la una, tot i que la cita era a les dotze perquè els embusos a la ciutat són una cosa normal. Ell ens ha convidat a la seva classe, però el Yuri tenia ganes de parlar en català i en Jaume, parla molt quan li donen corda. Llavors nosaltres hem anat a un bar una estona. D'ell he aprés que estava fent un doctorat sobre llengua japonesa i que havia decidit aprendre el català en venir a Barcelona l'any passat. M'ha confessat que era difícil aprendre'l perquè no hi havia professors, i no hi havia manuals, Ell havia trobat un de l'época soviètica, i un altre comprat a Barcelona, I s'escoltava els audios. En Jaume parla molt, m'ha confessat, i temia que tu t'avorrissis, m'ha dit. Ve molt sovint, però sempre ho fa inesperadament. Hi ha gent que li costa parlar amb ell perquè quan comença no para.
Després d'una estona al bar, a prop de la Universitat, hem entrat a la seva classe, on hi havia quatre alumnes , possiblement de l'últim curs, perquè totxs parlaven molt bé. Ell estava explicant gairebé el mateix però aquest cop en castellà.
" Cuantas veces habéis visto a Lenin ? " ha preguntat a cada un dels alumnes. Una o ninguna ha sigut la resposta i ell ha dit, Muy mal estáis todos suspendidos, yo he ido cuarenta veces ! " " Yo estuve aquí y un día con Gala - la seva companya - íbamos por el Kremlin y vimos un mitin del Partido Comunista, y todo eran viejos, babuskas i babuskos, y ella me dijo estos son los tuyos ! Y yo los míos ? No ! Con esta nostalgia nada, Si todo son viejos. " Y después vino Gorbachov, en un teatro pequeño, había 300 personas, todos con barbas, melenas, y eran los intelectuales, Pintores, escritores, no había nada más. Y después fuimos a un mitin de Yeltsin, el borrachito, y estaba lleno el estadio, y con él iban los Scorpions. y todo eran jóvenes. "
Quan ha acabat la classe, m'he despedit d'ell, i m'ha dit que ens veuríem abans que marxés, que em convidava a dinar, ara que tinc cuartos.