dijous, 27 de novembre del 2014
Identitats, la bania Russa.
Hi ha qui diu que sense identitats no hi ha política, ni lluita. Per a què involucrar-se en alguna cosa si no la sentim nostra ? Identitat pot ser la família o el país, el sentiment de classe o la ideologia que nega les identitats.
La més recorrent és l'identitat nacional, però les identitats es creen. Hi ha nacionalitats que són de transició, és a dir grans imperis que han afeigit dins de la seva història característiques dels pobles conquerits, una d'elles és Turquia, que passa des de l'imperi Romà a l'Otomà i la Turquia moderna i que prengué i aprengué una mica de totes les seves conquestes.
Rússia també és una mica així, perquè reuneix tradicions dels vikings-suecs, els primers pobladors del territori, i dels musulmans tàtars o els pobles del cauques. Però un tret fonamental de la personalitat russa són les seves banies. Una espècie de Sauna però amb un ritus diferent. Són banys de vapor, en els quals amb una galleda de fusta, es llança aigua freda al cos calent per l'escalfor. Consisteix, resumidament, a intercanviar la sensació de calor i la de fred. A més amb una espècie d'escombra d'eucaliptus, es colpeja l'esquena de qui es banya. Una altra modalitat, i pot ser la més coneguda, és intercambiar l'escalfor de la sauna, amb un bany a l'intempèrie, sovint nevada i freda. La bania russa, ha marcat els costums russos, tant és així que s'ha convertit en una activitat obligatòria per a tothom que visqui una temporada al país.
La bania russa, començà sent un costum domèstic, una forma de mostrar l'hospitalitat a cada casa. Amb el pas dels anys i la incorporació de la població a les ciutats, on els pisos no permeten d'establir una bania pròpia, aquestes s'han convertit en llocs comuns.
Els banys russos es separen entre homes i dones. I és en la bania dels homes on sovint es conviden a tots els membres executius de les corporacions. El director lloga la vania i hi convida tots els seus empleats, que no estan en condicions de negar la seva assistència. I allà, diuen les llegendes, que amb alcohol, prostitutes i potser fins i tot drogues es realitzen les decisions més importants,
El tret que diferencia la cultura russa de l'Europea és que a occident una decisió tal seria impensable perquè el cap tindria por que alguns dels seus empleats el denunciés per la manca de moralitat del ritus, en canvi, a Rússia qui s'atreveixi a explicar quelcom del que passa dins de la bania, es converteix automàticament en un traidor.
Els telefons sonen de corporació en corporació, la persona en qüestió esdevé una espècie de rata i perd la feina a l'instant no només a la seva empresa si no possiblement a totes les empreses de mateixes caracteristiques de la ciutat. Ningú vol contractar a algú a qui no es pot confiar, perquè no sap guardar el secret de la bania russa.
És un tret característic de l'identitat russa. Una identitat actualment molt influenciada pel periode comunista. Per exemple una vegada que sorprés en veure un pin dels pioners ( els scouts de la CCCP) on una cara de Lenin, incorpora la llegenda всегда готов ( vsegda gotov ) "sempre preparat", vaig demanar, si no es considerada masclista el fet que els pins incorporessin el sintagma masculí "sempre preparat" i no pas всегда готовa ( sempre preparada ). Em varen respondre que no tenia res a veure, perquè els que estaven preparats eren els pioners, i els pioners no eren ni homes ni dones, eren pioners comunistes.
dijous, 13 de novembre del 2014
Sant Petersburg
Si hagués de respondre què és Sant Petersburg problablement diria que és l'ànima russa escenificada en una ciutat espectacular.
Si ens remontem als seus orígens veurem que la construcció d'aquesta fou per una ordre personal del Tzar Petr I el Gran. Fou el tzar de l'obertura de Rússia a Europa, i que em perdonin per la prepotència, l'obertura al món. El més curiós de la seva decisió no és que escollís un terreny humit, fangós, envoltat de pantans i decidís construir-hi allí la seva ciutat.
El més curiós és que decidís construir la seva ciutat al Golf de Finlàndia, al Mar Bàltic. Sabent que en aquella época i durant 20 anys ( 1700 - 1721 ) Rússia va estar en Guerra amb Suècia i tots els seus aliats, Dinamarca, Polònia, Noruega i Lituània - coneguda com la guerra del Nord - precisament per fer-se amb una sortida al mar Bàltic. És a dir, Piotr s'arriscà només començar la guerra a construir-hi en un punt de tensió bèlica la futura capital del seu imperi. Això és sens dubte una mostra de valentia. Però a Petersburg hi ha un altre indici de caràcter que m'interessa, i és el del sofriment.
Diuen que durant la difícil construcció d'aquesta ciutat moriren milers de persones, possiblement esclaus. Per això els coetanis de Piotr I deien, no només Petersburg s'alça sobre canals i fang, sinó també sobre els ossos dels camperols russos.
Un altre moment de la història en el qual el sofriment s'apoderà de la ciutat fou durant el setge nazi. Quan Stallin decidí adoptar la coneguda tàctica d'aguantar, resistir com es pogués i esperar a que l'hivern arribés, talment com si aquest fos l'escuadró d'or de l'exèrcit soviètic. Diuen que fou tanta la fam que els habitants van patir que s'han trobat cadàvers als que els hi faltaven parts del cos.
Els peterburguesos es menjaven entre ells. Diuen també que alguns anaven a morir a l'Hermitage, i amb els marcs dels quadres, buits, es construïen els seus ataüds.
Per a mi, aquestes dues característiques , la valentia i la sofrença, són l'essència de l'ànima russa. El coratge de tirar endevant tot i el sofriment. Combinades creen coses espectaculars, arriven a un poder insospitable. Perquè la Venècia del Nord és admirada per tots els seus visitants, per la bellesa dels seus edificis, i la proesa del seu urbanisme. Que va convertir un terreny fangós en una elegant capital europea. Tot i les crítiques dels diplomats europeus del moment que ja aleshores veien a Rússia amb menyspreu. L'ignorada Rússia. Sempre esmentada amb un to paternalista i trist sobre les atrocitats que en sembla que allà passen. Diuen que a Petersburg sempre plou, i diu Saez que es Déu que plora totes les seves morts, però al juny durant les nits blanques, passejant per la Perspectiva Nevskii, només veus gent i més gent apressada i contenta, en plena nit assoleiada, i olvides per un moment la sofrença i el patiment, les morts d'altres époques, les víctimes es converteixen en màrtirs i penses potser valgué la pena.
Si ens remontem als seus orígens veurem que la construcció d'aquesta fou per una ordre personal del Tzar Petr I el Gran. Fou el tzar de l'obertura de Rússia a Europa, i que em perdonin per la prepotència, l'obertura al món. El més curiós de la seva decisió no és que escollís un terreny humit, fangós, envoltat de pantans i decidís construir-hi allí la seva ciutat.
El més curiós és que decidís construir la seva ciutat al Golf de Finlàndia, al Mar Bàltic. Sabent que en aquella época i durant 20 anys ( 1700 - 1721 ) Rússia va estar en Guerra amb Suècia i tots els seus aliats, Dinamarca, Polònia, Noruega i Lituània - coneguda com la guerra del Nord - precisament per fer-se amb una sortida al mar Bàltic. És a dir, Piotr s'arriscà només començar la guerra a construir-hi en un punt de tensió bèlica la futura capital del seu imperi. Això és sens dubte una mostra de valentia. Però a Petersburg hi ha un altre indici de caràcter que m'interessa, i és el del sofriment.
Diuen que durant la difícil construcció d'aquesta ciutat moriren milers de persones, possiblement esclaus. Per això els coetanis de Piotr I deien, no només Petersburg s'alça sobre canals i fang, sinó també sobre els ossos dels camperols russos.
Un altre moment de la història en el qual el sofriment s'apoderà de la ciutat fou durant el setge nazi. Quan Stallin decidí adoptar la coneguda tàctica d'aguantar, resistir com es pogués i esperar a que l'hivern arribés, talment com si aquest fos l'escuadró d'or de l'exèrcit soviètic. Diuen que fou tanta la fam que els habitants van patir que s'han trobat cadàvers als que els hi faltaven parts del cos.
Els peterburguesos es menjaven entre ells. Diuen també que alguns anaven a morir a l'Hermitage, i amb els marcs dels quadres, buits, es construïen els seus ataüds.
Per a mi, aquestes dues característiques , la valentia i la sofrença, són l'essència de l'ànima russa. El coratge de tirar endevant tot i el sofriment. Combinades creen coses espectaculars, arriven a un poder insospitable. Perquè la Venècia del Nord és admirada per tots els seus visitants, per la bellesa dels seus edificis, i la proesa del seu urbanisme. Que va convertir un terreny fangós en una elegant capital europea. Tot i les crítiques dels diplomats europeus del moment que ja aleshores veien a Rússia amb menyspreu. L'ignorada Rússia. Sempre esmentada amb un to paternalista i trist sobre les atrocitats que en sembla que allà passen. Diuen que a Petersburg sempre plou, i diu Saez que es Déu que plora totes les seves morts, però al juny durant les nits blanques, passejant per la Perspectiva Nevskii, només veus gent i més gent apressada i contenta, en plena nit assoleiada, i olvides per un moment la sofrença i el patiment, les morts d'altres époques, les víctimes es converteixen en màrtirs i penses potser valgué la pena.
![]() |
| El Palau d´hivern |
divendres, 7 de novembre del 2014
Tot moviment d'esquerres és de natura independentista
Molt
s'ha parlat des d'alguns corrents de pensament de la incompatibilitat
dels moviments d'esquerra amb el nacionalisme. Se'ns ha acusat per
representar la lluita per l'alliberació nacional i la lluita per
l'alliberació de classe. Fent-nos entendre que el proletari no té
pàtria. Que la nació és una idea de la burgesia, que la lluita de
classes és internacionalista, and so on...
Hi
ha qui pensa tot el contrari. I defensa que tot moviment polític que
es digui d'esquerres ha d'estar a favor dels moviments
independentistes:
1.
Perquè tots els processos d'independència trenquen amb l'Statu quo,
d'estancament polític de l'estat opressor, base del pensament
conservador.
2.
Perquè els moviments d'independència ofereixen oportunitats úniques
per a les revolucions, són un canvi institucional que s'obre a nous
espais polítics.
3.
Perquè en la seva majoria els moviments d'independència s'oposen a
l'actitud imperialista, d'antigues colònies.
4.
Perquè els moviments d'independència molt sovint van de la mà a
moviments socials, moviments de protesta i reclams populars.
5.
Perquè un estat contempli, o s'adoni d'un moviment d'independència
aquest ha de ser reivindicat per la majoria del territori en qüestió,
per tant oposar-s'hi és oposar-se a la majoria popular.
6.
Majoria popular perquè aquesta ha de manifestar-se i fer-se sentir,
és a dir, establir un moviment popular de protesta. Sovint pacific i
democràtic, que és la pedra filosofal dels moviments que es
defineixen d'esquerres
6.
Perquè la contra-ofensiva que proposa, sovint clandestinament,
l'Estat, es basa en el mMradicalisme. Incentivant econòmicament
grups d'extrema-dreta o grup religiosos, ( l'Estat Islàmic
per exemple ) creant així el joc de la guerra bruta.
7.
Per què el territori que aspira a ser independent, en la gran
majoria de casos, prescindeix de forces armades, en contrast amb la
força opressora, que té un exèrcit més o menys nombrós, però en
tot cas, format i constituït. Per tant, per suplir la desigualtat de
forces, el moviment independentista necessita entusiasme i majoria
social i és responsabilitat dels grups d'esquerres d'incentivar-la o
com a mínim, protegir-la.
8.
Tal com diu la màxima de la coneguda ONG, Actua localment, pensa
globalment. És a dir que al contrari d'aquells que diuen que la
divisió dóna la victoria a qui té poder, escudant-se amb
la màxima de : << divideix i
venceràs >>, sovint una divisió territorial
més especifica permet una lluita més organitzada.
9.
És a dir aquells qui creuen que l'internacionalisme és la unió de
les nacions, han de ser curosos en exposar quina unió defensen. Molt
sovint la unió del proletariat es vol constituir sota una nació
històricament opressora. Aleshores el proletariat, no només no
aconseguirà una unió internacionalista, sinó que arrossegarà
conflictes històrics que no el deixaran treballar conjuntament i en
pau.
dimarts, 4 de novembre del 2014
Казань / Kazan
Encara a Nizhny Novgorod , Moscovskii Bokzal
| Macdonalds a Russia |
| La Respublica, en versio centre comercial |
| Enmig de no-res. Carretera de Nizhny a Kazan. |
| Una parada de l'autobus, per estirar les cames, |
| Un petit riu congelat |
| El teatre de Kazan |
El barri tatar
| Fusio de cultures, arab, tatar, russa |
| Murals, art urba, d'estil islamic |
| Gossos russos |
| El teatre de Kazan, una altra perspectiva |
| Ja es fosc, i son les cinc |
| Un bar, germanor de cultures, FCBarcelona i Rubin Kazan. |
| Un mercat tatar, especies i fruites |
| Al carrer principal hi ha grafitis amagats als sostres. |
| Молодой Ленин и мы ( Una estatua de Lenin de jove, estudiant a Kazan ) |
| Universitat de Kazan |
| Monument a Stallin, FORGIVE ( perdona ) |
| Posmodernitat a Kazan |
| Un zepelin sobrevola la zona |
| La flor que creix a l'hivern |
| Un estany gelat |
| Les cases del centre |
| Jo sobre l'estany gelat. quant de temps aguantara el meu pes ? |
| La llum del sol de l'estepa. |
El KREMLIN
| L'entrada al Kremlin |
| El museu de la cultura tatar |
| Vestigis arabs |
| Patrimoni de l'UNESCO |
| La rivera del Volga |
| La mesquita |
| Les torres altes de l'Islam |
| Un frances a l'exili. |
Museu del socialisme.
( Una gran col.leccio d'objectes en venda, de l'era sovietica )
| Vladimir Visotskii i la bandera |
| Benvinguts a l'esport Sovietics |
| Col.leccio de Vinils de Vissotski , firmats per la llegenda. |
| Un concert de musica sovietica, el regust de la nostalgia |
| CCCP en una bossa d'esport rosa. |
| El futbilin en versio Russa, Hockey Players. |
| Oh capitan, mi capitan !! |
| Icona i mite, pins de Lenin |
| Krokodil, la revista mes important d'humor sovietic. |
| L'estacio de nit. La tornada. |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

